El conjunt arqueològic del Castell de València d’Àneu està situat dalt d’un turó (1108 m) sobre la plana d’Esterri d’Àneu (984 m), dominant alhora les dues vies de pas naturals dels rius Noguera Pallaresa i Bonaigua. Per la banda de ponent, controla el camí cap a l’Aran i pel vessant de la Noguera, domina l’accés des de la plana d’Esterri fins a la vall d’Isil, seguint la ruta natural que duu, travessant el port de Salau, cap a Occitània.

El recinte castral és un tipus d’assentament molt estès des del segle X a bona part de l’Europa mediterrània, que relaciona una fortificació defensiva amb un habitatge. Es tracta d’un recinte fortificat en el qual trobem dos grans espais ben definits: l’habitatge, situat al Recinte Jussà (el de baix) i el castell pròpiament dit, ubicat a la part alta (Recinte Sobirà).

El conjunt presenta una complexitat evolutiva important perquè les fases modernes i contemporànies se sobreposen, per tot el recinte, a les àrees medievals.