Francesc de Moner i de Miret: un pallarès a la guerra de Successió (1702-1714)

llibre FrancescdemonerAmb el títol “Francesc de Moner i de Miret: un pallarès a la guerra de Successió (1702-1714)”, Sisco Amorós i Capdevila i el Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà han editat un llibre que ens parla de la figura de
Francesc de Moner i de Miret (Barcelona, 1677 – Isona, 1730, descendent d’una llarga nissaga de militars. Amb quinze anys arribà a Isona per casar-se amb la pubilla de cal Cavaller, Magdalena d’Amorós i d’Amorós, que en tenia vint-i-dos. Des dels inicis del conflicte successori ocasionat per la mort del rei Carles II sense descendència, es posicionà al costat de la causa de l’arxiduc d’Àustria, en una aposta de la que en va sortir perdedor.

Gràcies a la curosa feina feta, al s.XIX, pel seu descendent Joaquim Manuel de Moner i de Siscar (Fonz, 1822-1907) a l’endreçar l’arxiu familiar, s’han conservat un seguit de documents sobre la biografia i accions d’aquest personatge que són la base d’aquest treball. També es fa una aproximació als fets més importants d’aquest conflicte a la Conca de Tremp i als seus personatges.