LA FIA-FAIA: ANCESTRAL, MÀGICA, ÚNICA

fia-faia

De l’1 de juliol al 30 de setembre
Quadra de Casa Gassia

Recull de fotografies del Concurs de fotografia de la festa de la Fia-faia.

El divendres 14 d’agost a
les 19:00h tindrà lloc una xerrada de Cartellpresentació de la festa de la Fia-faia, a càrrec de Xavier Pedrals, director de l’Arxiu Comarcal del Berguedà.

La Fia-faia és, sens dubte, la celebració més destacada de Sant Julià de Cerdanyola i Bagà i una de les més interessants d’arreu del Principat.

La festivitat de Nadal és la cristianització de les celebracions paganes que es portaven a terme entorn el solstici d’hivern. Els solsticis i els equinoccis, sobretot els primers, eren les celebracions pre-cristianes més importants, fetes totes en honor al Sol, déu suprem de totes aquestes cultures per a les quals era la llum i la vida. És el ritual del foc com a garantia de la nova llum. El cristianisme s’ocupa de col·locar, en aquests punts importants del calendari, les festivitats més destacades: a l’estiu, Sant Joan (Baptisme de Crist), i a l’hivern, Nadal (Nativitat de Crist). Ambdues celebracions presenten similituds importants, la més destacada de les quals és l’encesa de grans fogueres que honoraven el Sol. Amb el pas dels segles, les fogueres del solstici d’estiu s’han mantingut, incrementat i popularitzat; les del solstici d’hivern, en canvi, han anat desapareixent, potser degut a factors climàtics.

Aquesta celebració del solstici d’hivern, degudament cristianitzada, s’ha mantingut, pràcticament inalterable, al llarg dels segles amb el nom de Fia-faia. La rancior que ens mostra aquesta celebració, que únicament es troba a Sant Julià de Cerdanyola i al municipi veí de Bagà, només es comparable a la que ens mostren, al solstici d’estiu, les falles d’Isil.